'On és el seu carnet'?

El secretari general del PP, Ángel acebes, va dir ahir que l'arribada massiva d'immigrants a les costes espanyoles es deu al fracàs de la política que està duent a terme el govern de José Luis Rogríguez Zapatero en aquest àmbit. Acebes afirma que ja són 13 les persones que han mort intentant arribar a les costes espanyoles, que l'any passat en van morir 600 i que només un 10% dels cossos arriben 'de facto' a Espanya.

Em vénen al cap alguns dubtes. Aquesta demostració d'aritmètica (1+1 són sempre dos), de recomptes i de xifres, té alguna cosa a veure amb el sentiment real d'Acebes i la plana major del PP amb aquest tema? És a dir, aquesta llista de nombres tan ben apresa els treu la son? Intueixo que, mentre s'argumenta que la principal preocupació és que desenes de nouvinguts perdin la vida en l'intent d'aribar a bon port (literalment i metafòrica), el que de veritat molesta són altres coses.

Utilitzaré un exemple una mica absurd i potser banal, però penso que en el fons és prou clarificador. Quan un és soci d'un club de futbol té un carnet que l'acredita com a tal, però si vol gaudir d'un partit en directe, ha de rascar-se la butxaca per pagar-ne un altre en el qual s'especifica la graderia, fila i seients corresponents de l'estadi. A la vida, la majoria tenim un carnet que ens acredita com a ciutadans i que com a mínim ens ajuda a figurar al registre civil de torn.

Els immigrants tenen el primer. Però de fet, no gaudeixen d'aquell altre que els ha de permetre veure amb total dignitat el si de la ciutat a la que pretenen entrar. Això implica no tenir feina, no tenir seguretat social, no tenir dret a l'educació dels fills, a la sanitat... en definitiva, no tenir graderia, ni fila ni seient on ubicar-se. Dotar d'aquest 'privilegi' a algú que ho necessita és el que molesta? Molesta que el destinatari del prestigi entre cometes sigui estranger?

La veritat, ho sembla. Sense papers no hi ha feina. Sense papers el premi més probable és el de l'expulsió. No hauria de ser tant senzill per uns i tant complicat pels altres. La regularització no és una utopia. Holanda i Alemanya pretenen fer-ne una, i de ben grossa, d'aquestes tant massives que irritarien la malhumorada pell dels Acebes i companyia. D'això es tracta, de brindar l'oportunitat de cotitzar, de formar part de l'engranatge social i d'cocupar llocs de treball i crear-ne d'altres.