El segon píncep blau de les adolescents britàniques, en Harry, assegura que prefereix anar a Basora a fer-se càrrec d'onze companys enxovats en tancs de combats blindats que quedar-se a casa xuclat pel sofà o l'escritptori. Fins i tot, davant d'aquesta possiblitat, ha dit que deixaria la militància... Però resulta que després de la captura dels marines en aigües iranianes, l'exèrcit es mostra una miqueeeeeta recelós d'enviar el tercer en la línia de successió reial a Irak.
En primer lloc perquè la sang blava, en el fons, també llisca pels orificis que una ferida de bala pot ocasionar. I, en segon lloc, segons el Ministeri de Defensa, perquè diversos insurgents ja juguen als dards amb la fotografia del fill d'en Charles i la Diana, la qual cosa, implica un alt risc per la unitat de soldats que hauria d'acompanyar en Harry. De fet, alguns ja han demanat no ser destinats prop del príncep. Com canvien les coses, si es tractés d'una megafesta salvatge organitzada per l'extrovertit hereu, hi hauria cua per participar-hi!
No sé si té molts amics aquest noi...De totes maneres, el senyor Blair ha demostrat que té un domini tècnic brutal en això de fer botar la pilota, almenys així ho ha manifestat: "estaria molt orgullós que el meu fill volgués anar a Irak". Enviar un fill a l'Irak!!?? Com si fos una excursíó col·legial -patrocinada això si per Justo Molinero- a Isla Fantasía. No ho entenc. En qualsevol cas, en Blair ja sap que sota cap concepte el seu primogènit es vestirà de camuflatge, i és que segurament prefereix els tobogans aquàtics tipus kamikaze. Ai, perdó!
Quatre anys després de l'Invasió a l'Irak, les cúpules polítiques d'alguns països encara es plantegen mantenir el control d'Irak. Però algú em pot dir on està aquest suposat domini? Cada dia hi ha atemptats. Cada dia hi ha brega entre els abanderats sunites i xiites. Cada dia hi ha soldats que es juguen la vida, i molts d'ells, perquè assumint que no han tingut les mateixes oportunitats que altres, es llencen als braços armats de la seva nació. Com si això fos suficienta...
No celebro que ningú vagi destinat a cap guerra. Prefereixo que l'exèrcit es dediqui a construir ponts o carreteres allà on algun huracà o terratrèmol les ha fet desaparèixer. I per cert, tampoc celebro que un eixelebrat de 22 anys em recordi que hi ha polítics que encara a dia d'avui no han sabut entonar el 'mea culpa'. Per què ens hem de plantejar que el nombre de soldats morts augmenti? És més fàcil i macu plantejar-se si val la pena que en Harry se la jugui.
1 comentario:
Completament d'acord Jordi!Blair estaria orgullós que el seu fill anés a Iraq (al igual)i en cap moment s'ha plantejat no enviar altres nois de 22 anys per ser massa perillós, haurien de donar les gràcies! Pero en canvi el principito al final no hi va, i no perquè li podrien pegar un bombazo sinó perquè "la seva presencia podria ser perjudicial per la missió britànica al país"!
Publicar un comentario