19/4/07

No sempre hi ha grisos



Davant de les tragèdies hi ha gent que no reacciona del tot bé. No perquè no tingui la suficient capacitat d'autogestionar el terrible impuls de la llengua -que també- sinó perquè els seus pensaments estan absolutament atrotinats i vertebrats per una zona pantanosa molt blanca, o molt negra. Vaja, que no hi ha matèria gris.
El que vull explicar va passar un dia després de la massacre del campus de la Universitat Politècnica de Virginia, on un desangelat va assassinar 33 persones. Són declaracions de Larry Pratt, el director de l'organització Propietaris d'Armes d'Amèrica. Amb una pirueta de cinisme dialèctic, aquest Clint Eastwood sense perdó de Déu va afirmar que "és d'una irresponsabilitat perillosa dir-li als ciutadans que no poden portar armes a les escoles".
No sé si no hi ha res més a dir per comprendre de que va la confusió armamentística als EUA. O potser n'hi ha molt. "A les escoles", repetim. Fins ara, jo pensava que anar al 'cole' o a la facultat era un sacrifici a canvi del qual es rebia formació, educació, companyerisme, respecte, aprenentatge, bagatge i altres -atges o -ismes que vulgueu afegir. Però ara resulta que la millor manera de dir-li algú que totes aquestes coses són sagrades i que per tant són d'agellonament obligat, és utilitzar una arma.
Home, és que en Cho Seung-hui anava disparant a tort i a dret. Bé, d'acord. Però és que arribarà un dia en que la més mínima falta de germanor o el més mínim intent de coartar la llibertat a l'altre seran motius suficient com per encanyonar algú. No sé si s'ho han de fer mirar. Perquè resulta que el debat no és una espiral que gira entorn de la possiblitat de fer mal. Sinó que es cargola a través de quelcom absolutament contrari, és a dir, a través de la irresponsabilitat que implica el fet de treure l'instrument que possibilita fer aquest mal.
Així deu pensar Larry Pratt. De fet, no tinc res més a dir.

2 comentarios:

Anónimo dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Anónimo dijo...

Hi ha certs elements que no tenen ni el mínim tacte que qualsevol ser humà hauria de tenir. Charlon Heston va anar a un poble on un crio havia matat uns companys de classe amb l'arma del seu pare, tot i que alguns dels veins del poble li havien demanat que no ho fes... Per a ells és més important el seu dret a les armes que les vides d'aquesta gent. Trist.