I llavors, va passar la Heidi...

Ja tenim el segon informatiu. Com el dia de la nostra iniciació, com el dia en que vam deixar de ser verges televisivament, dilluns va ser una tarda amb nervis, estrés i hores, moltes hores.
Les instal·lacions no havien donat per més en la sessió anterior, així que... com estava la plaça de l'AVID? 'Abarrotá. Faltava editar, volcar, preparar els scripts etc etc. Alguns van haver de posar-se les piles a l'estòmac perquè no havien dinat. Així que, sens dubte, es pot dir que tenim un gran grup de 'currantes' (vale, ja sé que es diu treballadors, però que hi farem, sóc de l'Hospi...)
Per la seva banda, l'equip d'edició també va tenir feineta. Havíem d'acabar l'escaleta i gravar l'entrevista (bon recurs Guillem Amer). Per tant, coordinar la feina de la realitzadora, mescladora, encarregats de so, càmeres, maquillador/a etc. Tot i la creativitat i la predisposició de la nostra realitzadora a l'hora d'intercanviar les personalitats d'entrevistadora i entrevistat, trobo que va la peça quedar força bé. Igual de bé que els vídeos dels companys. Molt més complerts i més ben enregistrats en general.
A nivell personal: molt content perquè era el primer cop que em maquillaven i em podia transformar en la Heidi vestida d'avi (l'americana m'anava una miiica gran i com no, gràcies Xènia!). I en sèrio, molt content perquè vaig gaudir bastant fent de presentador, tot i que la llengua va ensopegar alguna vegada.
I és clar, content per fer de presentador amb la Laura. Va demostrar que segueixo sent el noi més baixet de la classe (això m'omple d'orgull) mantenint la compustura. En resum, tot i haver vist passar algun negre i alguns desajustos, penso que va ser un bon informatiu i que hem millorat!

Un, dos, tres, picaparet

Bé (que no ‘buenu’), avui tocava concretar l’escaleta de l’informatiu i fer una visita a BTV per veure com es prepara un informatiu i per veure què hi ha darrere les càmeres. Sigui el que sigui, és clar que depèn d’uns recursos i d’una sofisticació als quals la Pompeu Fabra encara no ha arribat.
Però ja ens està bé. L’Alsius ens deia que mentre ell fos viu, en el plató de TV de la facultat mai hi hauria un Teleprompter. Des d’aquí m’agradaria fer una petició: encara que no hi sigui la càmera de no sé quanta mils d’euros amb aquell meravellós mirall, podríem tenir el pedal?
La veritat és que la preparació de l’informatiu va anar força bé. Ens vam posar d’acord amb els temes, l’ordre, el tema de l’entrevista i el moment en el qual havia d’entrar la publicitat. Vam poder veure algunes de les peces que havien gravat els companys, mentre alguns altres, pretenien fer-nos creure que llegir Tokio Blues era la única cosa que es pot fer quan compartim/vivim les/en les sales d’edició.
En acabar la sessió vam poder visitar les instal•lacions de BTV. La veritat, vam podem comprovar que en realitat, no fa falta tant per fer un vídeo i que la gent el pugui veure. És força sorprenent el funcionament del Diari de Barcelona. Digital, dinàmic, fàcil i entenedor per als usuaris.
Pel que fa a l’informatiu, la veritat és que és força interessant veure en directe com funciona la sala de realització. Tot semblava senzill, suposo que pel nivell de mecanització al que han arribat: unes veritables màquines (en el millor sentit de la paraula).
Sobre el fet de ser màquines també vam tenir l’oportunitat de discutir quan va acabar el telenotícies. És cert que picar pedra és necessari i, fins i tot, que és bo per aprendre i per conèixer la feina a fons. Però també és veritat que en moles casos picar pedra és massa car pels picapedrers i habitualment, barat pels empresaris.

Flandes independent?

Bé, després d'unes dures sessions de gravació i edició, arribava el dia, el gran dia: el primer informatiu. No va estar gens malament, i sobretot, tenint en compte que era la primera vegada que realitzador, ajudant, responsables dels vídeos, càmeres, encarregades del so, presentadors, productor, coordinadora, editora (no sé si em deixo a algú ja...) intentaven funcionar al mateix temps.
És a dir, coordinar-se per tal que totes les ordres que donava el realitzador tinguessin com a fruit un informatiu. Amb publicitat i tot eh. Oju! Tret d'alguns negres (si ens sentís SOS Racisme), algunes errades amb el so o amb l'entrada de la publicitat, tot va anar prou bé. En Jordi i la Julie van presentar amb molta naturalitat, no es van entrebancar i van quedar prou bé davant de càmera. La Julie estava una mica massa sèria, però molt correcte.
Pel que fa a les peces que havíem gravat... és cert que hi faltaven més imatges de recurs i potser una major varietat de plans. Però segur que poc a poc ens fem amics de les càmeres, dels trípodes, micròfons, torxes i tot el necessari per fer uns vídeos més acurats, amb més recursos, més declaracions etc etc. Així que en general, penso que hem aprovat aquest primer informatiu. Segur que el recordem amb un bon somriure...tot està gravat! Schhhhhhhh!!
Si podeu veure un vídeo de youtube en la qual una cadena de televisió pública belga simulava que el Parlament de Flandes havia votat en favor de la independència, és que l'he linkat correctament. Bé, com a mínim, hem tret millor nota que ells, no?
http://www.youtube.com/watch?v=U74W6knNi0k

Edició pura i dura

La recomanació d'en Robert d'emprendre una vida ascètica en la qual la meditació sobre el funcionament de l'Avid fos el seu epicentre... ha tingut resultat?
Després del dia de rodatge tocava editar la peça per tal que en Jordi o la Julie la presentessin (i molt bé per cert) el dia de la gravació de l'informatiu. Poc a poc hem après el funcionament bàsic del programa. Crear un arxiu, donar-li nom el projecte, volcar el contingut de la cinta i marcar una entrada i una sortida per confeccionar els diferents plans.
Ens va acostar una mica tirar-ho endavant però afortunadament, la Mar va ser molt perspicaç perquè 20 minuts de sessió explicativa de l'Avid van ser suficients perquè escribís un manual de - si fa no fa- 200 pàgines sobre el tema. Tot descrit pas a pas: engegar l'ordinador, clicar sobre la lletra 'A', el manage connections, change user, etc.
Vam tenir dificultats a l'hora de triar les imatges perquè en teníem poques (de recurs). Això ens va determinar massa i va provocar que alguna de les imatges seleccionades per al vídeo no tinguessin massa sentit. En definitiva, no tenien massa sincronia amb el text, amb allò que volíem explicar sobre la famosa Comissió Bilateral de Madrid.
A part d'això, penso que vam treure profit de l'exercici. Vàrem aprendre a manejar un programa que sobretot reclama experimentació. Per molta teoria que poguèssim fer sobre l'Avid, si no t'hi poses, no toques, no pitjes ni preguntes, malament rai.

"Hi ha uns cursets fantàstics!"

Després de molts mesos d'ostracisme el blog torna a funcionar. No per comentar l'actualitat periodística si no per explicar totes aquelles activitats que realitzem durant el taller de 'tele'. Més val tard que mai, diuen...

Per a mi no és precisament senzill tot el que envolta el funcionament d'un informatiu de televisió. El procés necessari per arribar a fer una peça d'un minut i mig és més complicat del que sembla. I no només per les qüestions tècniques (de les quals em confesso un petit gran desconeixedor), també per la inversió de temps i les gestions pertinents (si mai voleu entrar al parlament, eviteu haver d'implorar que el vostre professor envii una petició formal als senyors que amablement prohibeixen l'entrada en aquest magne edifici).
Bé, la Mar i jo vam anar al Parlament per preguntar-li a algun polític les seves impressions sobre els resultats de la comissió bilateral cel·lebrada a Madrid, i en concret, sobre el traspàs frustrat de les competències de Rodalies Renfe. La veritat és que no vam entendre gaire la càmera, la vàrem muntar, la vàrem equilibrar i fins i tot (pensàvem) l'havíem aconseguit enfocar.

Cal dir també que el tema de la llum i els filtres... no el teníem massa clar. No vam saber pitjar els botons necessaris per assegurar-nos del correcte funcionament de la càmera en aquest aspecte. Tot i així, no s'ha cremat cap imatge! Altres problemes... No ens vam enrecordar de canviar el mode del micròfon per fer l'entrevista a en Joan Ridao. És a dir, estava conectat al canal 1, però el so entrava per LINE. En Robert ens ha fet saber que hi ha uns cursets per aprendre'n...

Tot i així, vam acabar contents pel resultat de l'entrevista que si queda coixa, és pels problemes que la cap de premsa ens va posar per aconseguir unes altres declaracions d'algun altre representant polític ("això no toca" -deia. "Això no toca!) Més que res, per la varietat de discursos i la consegüent possibilitat d'escollir el més adient o fins i tot, d'incoure'ls tots dos.

Pel que fa a l'stand up, que em tocava, doncs... hauríem de fer bo allò de a la cinquena també va la vençuda. O és que el 3 té algun tipus de privilegi? Pot ser aquest 'stand up' no hauria d'haver estat tant introductori. És a dir, per això ja està el dóna pas i el vídeo amb la seva corresponent veu en 'off'. Però bé, poc a poc suposo espero que millorarem!