LLegia ahir que les primeres pissarres digitals ja han aterrat al Cicle Inicial del centre escolar Jacint Verdaguer, situat a Castelldefels. Encara no sabem si els bailets tindran de mestre cibernètic al 'neng', però el que està clar és que si el curs passat encara estornudaven amb el polsim del guix, ara podran eixabuirar sense por a borrar amb l'esquitx de l'empenta fisiològica el contingut de la pissarra.
Segons un article de Education week, als Estats Units i Canadà ja es venen més pantalles d'aquest tipus que els tradicionals encerats (traducció per la cara del castellà). És una nova manera de veure les coses. La quantitat d'aplicacions que pot arribar a tenir potser ens porta algun dia, per exemple, a veure els menús del dijous en format digital. En multimèdia el plat de paella vindria acompanyat per un tall de veu d'algun trotamons culinari i un vídeo del marmitó de torn suant la carnsalada per alliçonar sobre ganivets, passos i temperatures de cocció.
Tornem a l'educació. El senyor Pere Marquès, profesor de la UAB, afirma que aquestes pissarres fomentaran el dinamisme i la participació a classe i ajudaran a adaptar la professió (tant mestres com alumnes) a les noves tecnologies. Però... fa falta gastar-se 4.000 euros per tenir això? Ho podran fer totes les escoles? Caldria que tots els nens i nenes dispossessin d'un ordinador personal? En aquest últim cas, o els pares firmen l'hipoteca fins l'epitafi o l'Estat proclama per decret un miracle econòmic.
En qualsevol cas, reivindiquem des d'aquí altres valors als quals dedicar el pressupost. Que serà dels encenalls (qui no ha jugat a fer-los el més llargs possible?) sobrants després de fer-li punta al llapis? S'abolirà la manipulable plastilina per un ratolí al que no pots donar-li cop de puny per axafar-la tot rient? Potser hauríem d'invertir esforços i calés en educar fills i pares. Però de veritat. Sense permetre que progenitors i infants comparteixin res més que el comandament de la playstation (l'un per treure'l i l'altre per enganxar-s'hi), o sense deixar que les ocupacions del dia d'adults invisibilitzin la necessitat de preparar una teca saludable, i aconseguint sobretot, que els docents recuperin la il·lusió.
Només queda que ens preguntem: Quan tindrem un espai educacional absolutament virtual? Seran professors i dicents hologrames? A qui encanyoraran els dimoniets amb el seu propulsor 'boli' bic i les boletes de paper malèvolament humidificades? Tindran sentit preguntes com puc anar al lavabo? O, quan anem al pati? O, el coco de l'aula podrà donar cleques al veí per quedar-se amb l'entrepà de salami? Cerquem el nord. A la palestra, sí! Però la de tota la vida.
1 comentario:
Sí i no. Xep, xep. Les pissarres funcionen, ja et vaig dir, jordiet, que les havia vist en funcionament a un aula i em vaig quedar maravellada. I això t'ho diu la persona més antitecnològica de Mallorca i els seus voltants. Però també s'ha de ser consecuent, penso, estariem tu i jo ara parlant d'aquest tema si no fos precisament per la tecnologia? Ho dubto...
Per altra banda, faig una aclucada d'ull a les canicas, a les figuritas (ja ningú se'n recorda!!),a l'elàstic i a la pissarra de guix. És el nostre deure fer-los conèixer els nostres divertiments per rescatar-los del cristall liquid que els té anegat la vida: fomentem l'imaginació i creem vincles amb ells. Jo, sense anar més lluny, amb tants avenços, ja em sento gran per ser mamá: com els explico als meus fillets La Bruja Averia?
Publicar un comentario