Especial eleccions

S'ha acabat, i com va dir l'Antoni Esteve: totes les peces que fem per televisió ja les farem sense xarxa a sota. Així que si no ens en sortim amb el tema dels informatius seriosos, sempre podem tornar al 'circ' (cometes, que no s'ofengui ningú)del barra lliure.
En general, penso que l'informatiu va estar força bé. En primer lloc, per la feina que vam fer tots. És veritat que les peces potser han baixat el nivell (poc trípode i manca de contingut) i que amb el tema de les eleccions teníem una bona oportunitat per demostrar que les conyetes del Robert han donat el seu fruit. Però està clar que en aquesta carrera de fons hem arribat tots bastant cansats.
En segon lloc: Editor. Molt bé Calàbriat. Concist, segurt i eficientt!
En tercer lloc: Els presentadors. Molt guapos, molt bona planta, i el més important: molta molta feina preparant tot el guió i estudiant-lo. En algun moment es van notar els nervis, però molt bé.
La realització: L'Anna 'Mejide' Rueda és una bona realitzadora. Té caràcter, mana i dóna seguretat. Així que li donem l'aprovat (segons com es posi, li donarem l'excelent...).
Després del tres...!? Els VTR: Molt bé els representants del monedero team que s'encarregaven de posar els vídeos. A temps!
El so: algun petit desajust de volums i de temps. Però petit! Bé pels representants Erasmus.
Connexions: Crec que ningú o pràcticament ningú vam ser capaços de clavar el minut i mig. Hauria estat bé perquè en un futur l'haurem de clavar. Però vaja, si no va sortir a la primera, a la segona o tercera sí.´
Per cert: en Rajoy considera que és la persona idònea per encapçalar la candidatura d'aquí a quatre anys. Llàstima que 'su niña' ja haurà crescut...

Magazine, i més

De la gravació del magazine podem destacar vàries coses:
. La Núria presentant el Jonathan, no te meta' pa lo joooondoooo!!
. El Raul fent de mort a la barra del bar. Encara dura la ressaca Erasmus?
. Els músics.
. (a part) L'alberto
. (a duo) Marta i Mar
. El Mauri i el Corbella participant a un debat més tou que el dels candidats
. L'atrezzo fet a base d'ampolles de licor buides... Raul, 'atre' cop?
. El Marcos realitzant, grande grande, la veritat!
. El perfeccionisme d'en Pueyo i la naturalitat de la Vega
. El burro pel final: jo mateix saltant-me passes de l'escaleta fent de VTR.

Per cert, a mi i a la Montse ens ha tocat PSC. Ja tenen un canal de tv que es pot veure per internet. Pengen cosetes com aquesta que podeu veure!

Festa de pijames

Gràcies Sònia i Mar per haver pensat en mi per fer de Belencita. Ha estat un plaer necessitar la vostra ajuda per posar-me el micro als 'gayumbos' i fer-me un augment de pit sense cirurgia.
Realment va er força entretingut el segon dia de rodatge del Magazine. Molta feina, un no parar. Però també vam riure i vam gaudir força fent televisió d'una altra manera. Un però: el temps.
Vam trigar molt per enregistrar la sèrie i això va restar temps als altres grups, que no van tenir oportunitat de repetir. Però és clar, tampoc podem tenir en Josep Lluís al plató fins que surti la Lluna plena. El 'tapper' és exclusiu dels estudiants. Ara bé, ell podria portar-se el pijama... no?

Rougie vs. Bruja Lola

Magazine en marxa! En el primer dia de gravació hi va haver pollastres, consellers àurics, tarotistes, pollastres i fins i tot una dona invisible (a hores d'ara no sé si té algun problema respiratori).
Segurament els decorats no són mereixedors d'un Goya, un Óscar o ni tant sols un Razzie. Però, com a mínim, podem dir que vam currar una bona estona per muntar el plató. Tots vam currar per organitzar l'espai, els horaris, el personal, material etc.
Amb tota aquesta serietat, haig de dir que mai hagués imaginat que un pollastre tindria les respostes del concurs en el qual participa apuntades en un paper. I només per això, per la improvisació d'en Marcos i el bon humor de la Xènia, ja vaig riure molt! D'això es tracta a vegades, no?
També vaig riure moltíssim amb la gran Rougie. Sense cap mena de dubte, la 'bruja' Lola és una aprenent al teu costat. I com a mínim, ja hem aconseguit igualar el seu atrezzo. O és q "las vela' negras" són millors que el llibre tunejat d'autoajuda!?

úo, o, te, cuaco, ico, ei, iee, ojko, ueve y ie

Aquesta és més o menys la transcripció fonètica de l'1 al 10. Clar, tenint en compte que es pronuncien amb quatre dits ficats a la boca...
Tot va ser iniciativa de l'Emma Rodero. La veritat és que va ser molt interessant escoltar els seus consells. Es nota que en sap, i molt. Per la part que em toca, intentaré fer cas a l'experta i obrir més la boca, fer callar les 's' i donar l'entonació correcta a totes les frases.
Per cert, aquest matí he fet una visita a l'adnstream, el mobuzz i promqueen. És del tot cert que no ens podem tancar, que no podem ser curts de mires. Sens dubte, propostes i formats com aquests encara estan per explotar. I per què no, hi podríem invertir...
P.D: No vull entrar més a promqueen perquè m'enganxo a massa sèries.

Els presentadors salten la granota

En línees generals està clar que hem millorat. Com ja vam comentar el darrer dia, les peces són cada cop més complertes, més riques i estan fetes amb més intenció. Ara bé, hem aconseguit que es parli de sala de (des)control i hem contribuït a l'augment de colors de la nostra particular paleta: negre, verd, gris a ratlles...
És cert que hi havia massa soroll i que fins i tot als encarregats de so ens costava en ocasions sentir el que deien els 'protes' dels vídeos. Però també que l'equip va saber reaccionar en moments de crisi. Per exemple: en Lluc Salellas és el SEPC (ell sol), es va batre el récord de Lewis Hamilton en traduir 'ahorcado' al català i fins i tot, la nostra editora va desaparéixer de la pantalla en una imponent cursa dels 25 metres -que duen separar el plató de la sala de des(control).
En fi, en aquesta carrera de fons que és el taller de tele, poc a poc van sortint les coses. No crec que als presentadors els agradi el món taurí. És més, sóc conscient que el rebutjen. Però les 'manoletinas, verónicas, pases de pecho' i salts de la 'rana' del Cordobés, els dominen.

Hipotecats

No sé si heu vist 'Esta casa es una ruina', d'en Tom Hanks. Abans de conervtir-se en Forrest Gump, de ben jovenet, ja aputava maneres... Bé, en aquesta pel·lícula el protagonista i la seva dona es compren una casa que s'ha de renovar de dalt a baix, que cau a trossos... Més o menys com el dia de gravació que vam tenir la Núria i jo. Vam quedar absolutament hipotecats!
Després de negociar molt, aconseguíem que l'FNAC es plantegés almenys rebre'ns. Com a mínim, ens deixaven entrar per mirar de convèncer els superdotats agents de seguretat que custodien el famós triangle... Total, que quan teníem tot lligat, la tecnologia fa fallar. El trípode no s'aguantava. Una de les potes feia ballaruca, estava tova, tonta, digue-li com vulguis. I per si no n'hi havia prou, la maleïda cinta es va enganxar.
Un desastre, vaja. Així que després de dues hores llargues voltant, vam tornar al plató amb les manes buides. Inconvenients de l'ofici, diuen.

Esmorzar amb en Masdeu

Dijous gras i visita de Jaume Masdeu al plató del taller de TV. És clar que la televisió, la TDT i la seva potencialitat alhora de generar espais de consum, són i seran un dels puntals del periodisme actual i futur. Però què ens assegura això? Ens assegura qualitat? Rendibilitat empresarial? Reudir les taxes d'atur?
Estaria bé, enmig de tant furor per Internet, el vídeo i l'àudio, no deixar de llegir. Però llegir en paper, a la terrassa de casa, amb el cafè (per qui en vulgui), el suc, les torrades, la mermelada i la mantega. També pots fer-ho amb el portàtil, però 'tacar' l'ordinador no és tant mític, i de ben segur, és més car.

I llavors, va passar la Heidi...

Ja tenim el segon informatiu. Com el dia de la nostra iniciació, com el dia en que vam deixar de ser verges televisivament, dilluns va ser una tarda amb nervis, estrés i hores, moltes hores.
Les instal·lacions no havien donat per més en la sessió anterior, així que... com estava la plaça de l'AVID? 'Abarrotá. Faltava editar, volcar, preparar els scripts etc etc. Alguns van haver de posar-se les piles a l'estòmac perquè no havien dinat. Així que, sens dubte, es pot dir que tenim un gran grup de 'currantes' (vale, ja sé que es diu treballadors, però que hi farem, sóc de l'Hospi...)
Per la seva banda, l'equip d'edició també va tenir feineta. Havíem d'acabar l'escaleta i gravar l'entrevista (bon recurs Guillem Amer). Per tant, coordinar la feina de la realitzadora, mescladora, encarregats de so, càmeres, maquillador/a etc. Tot i la creativitat i la predisposició de la nostra realitzadora a l'hora d'intercanviar les personalitats d'entrevistadora i entrevistat, trobo que va la peça quedar força bé. Igual de bé que els vídeos dels companys. Molt més complerts i més ben enregistrats en general.
A nivell personal: molt content perquè era el primer cop que em maquillaven i em podia transformar en la Heidi vestida d'avi (l'americana m'anava una miiica gran i com no, gràcies Xènia!). I en sèrio, molt content perquè vaig gaudir bastant fent de presentador, tot i que la llengua va ensopegar alguna vegada.
I és clar, content per fer de presentador amb la Laura. Va demostrar que segueixo sent el noi més baixet de la classe (això m'omple d'orgull) mantenint la compustura. En resum, tot i haver vist passar algun negre i alguns desajustos, penso que va ser un bon informatiu i que hem millorat!

Un, dos, tres, picaparet

Bé (que no ‘buenu’), avui tocava concretar l’escaleta de l’informatiu i fer una visita a BTV per veure com es prepara un informatiu i per veure què hi ha darrere les càmeres. Sigui el que sigui, és clar que depèn d’uns recursos i d’una sofisticació als quals la Pompeu Fabra encara no ha arribat.
Però ja ens està bé. L’Alsius ens deia que mentre ell fos viu, en el plató de TV de la facultat mai hi hauria un Teleprompter. Des d’aquí m’agradaria fer una petició: encara que no hi sigui la càmera de no sé quanta mils d’euros amb aquell meravellós mirall, podríem tenir el pedal?
La veritat és que la preparació de l’informatiu va anar força bé. Ens vam posar d’acord amb els temes, l’ordre, el tema de l’entrevista i el moment en el qual havia d’entrar la publicitat. Vam poder veure algunes de les peces que havien gravat els companys, mentre alguns altres, pretenien fer-nos creure que llegir Tokio Blues era la única cosa que es pot fer quan compartim/vivim les/en les sales d’edició.
En acabar la sessió vam poder visitar les instal•lacions de BTV. La veritat, vam podem comprovar que en realitat, no fa falta tant per fer un vídeo i que la gent el pugui veure. És força sorprenent el funcionament del Diari de Barcelona. Digital, dinàmic, fàcil i entenedor per als usuaris.
Pel que fa a l’informatiu, la veritat és que és força interessant veure en directe com funciona la sala de realització. Tot semblava senzill, suposo que pel nivell de mecanització al que han arribat: unes veritables màquines (en el millor sentit de la paraula).
Sobre el fet de ser màquines també vam tenir l’oportunitat de discutir quan va acabar el telenotícies. És cert que picar pedra és necessari i, fins i tot, que és bo per aprendre i per conèixer la feina a fons. Però també és veritat que en moles casos picar pedra és massa car pels picapedrers i habitualment, barat pels empresaris.

Flandes independent?

Bé, després d'unes dures sessions de gravació i edició, arribava el dia, el gran dia: el primer informatiu. No va estar gens malament, i sobretot, tenint en compte que era la primera vegada que realitzador, ajudant, responsables dels vídeos, càmeres, encarregades del so, presentadors, productor, coordinadora, editora (no sé si em deixo a algú ja...) intentaven funcionar al mateix temps.
És a dir, coordinar-se per tal que totes les ordres que donava el realitzador tinguessin com a fruit un informatiu. Amb publicitat i tot eh. Oju! Tret d'alguns negres (si ens sentís SOS Racisme), algunes errades amb el so o amb l'entrada de la publicitat, tot va anar prou bé. En Jordi i la Julie van presentar amb molta naturalitat, no es van entrebancar i van quedar prou bé davant de càmera. La Julie estava una mica massa sèria, però molt correcte.
Pel que fa a les peces que havíem gravat... és cert que hi faltaven més imatges de recurs i potser una major varietat de plans. Però segur que poc a poc ens fem amics de les càmeres, dels trípodes, micròfons, torxes i tot el necessari per fer uns vídeos més acurats, amb més recursos, més declaracions etc etc. Així que en general, penso que hem aprovat aquest primer informatiu. Segur que el recordem amb un bon somriure...tot està gravat! Schhhhhhhh!!
Si podeu veure un vídeo de youtube en la qual una cadena de televisió pública belga simulava que el Parlament de Flandes havia votat en favor de la independència, és que l'he linkat correctament. Bé, com a mínim, hem tret millor nota que ells, no?
http://www.youtube.com/watch?v=U74W6knNi0k

Edició pura i dura

La recomanació d'en Robert d'emprendre una vida ascètica en la qual la meditació sobre el funcionament de l'Avid fos el seu epicentre... ha tingut resultat?
Després del dia de rodatge tocava editar la peça per tal que en Jordi o la Julie la presentessin (i molt bé per cert) el dia de la gravació de l'informatiu. Poc a poc hem après el funcionament bàsic del programa. Crear un arxiu, donar-li nom el projecte, volcar el contingut de la cinta i marcar una entrada i una sortida per confeccionar els diferents plans.
Ens va acostar una mica tirar-ho endavant però afortunadament, la Mar va ser molt perspicaç perquè 20 minuts de sessió explicativa de l'Avid van ser suficients perquè escribís un manual de - si fa no fa- 200 pàgines sobre el tema. Tot descrit pas a pas: engegar l'ordinador, clicar sobre la lletra 'A', el manage connections, change user, etc.
Vam tenir dificultats a l'hora de triar les imatges perquè en teníem poques (de recurs). Això ens va determinar massa i va provocar que alguna de les imatges seleccionades per al vídeo no tinguessin massa sentit. En definitiva, no tenien massa sincronia amb el text, amb allò que volíem explicar sobre la famosa Comissió Bilateral de Madrid.
A part d'això, penso que vam treure profit de l'exercici. Vàrem aprendre a manejar un programa que sobretot reclama experimentació. Per molta teoria que poguèssim fer sobre l'Avid, si no t'hi poses, no toques, no pitjes ni preguntes, malament rai.

"Hi ha uns cursets fantàstics!"

Després de molts mesos d'ostracisme el blog torna a funcionar. No per comentar l'actualitat periodística si no per explicar totes aquelles activitats que realitzem durant el taller de 'tele'. Més val tard que mai, diuen...

Per a mi no és precisament senzill tot el que envolta el funcionament d'un informatiu de televisió. El procés necessari per arribar a fer una peça d'un minut i mig és més complicat del que sembla. I no només per les qüestions tècniques (de les quals em confesso un petit gran desconeixedor), també per la inversió de temps i les gestions pertinents (si mai voleu entrar al parlament, eviteu haver d'implorar que el vostre professor envii una petició formal als senyors que amablement prohibeixen l'entrada en aquest magne edifici).
Bé, la Mar i jo vam anar al Parlament per preguntar-li a algun polític les seves impressions sobre els resultats de la comissió bilateral cel·lebrada a Madrid, i en concret, sobre el traspàs frustrat de les competències de Rodalies Renfe. La veritat és que no vam entendre gaire la càmera, la vàrem muntar, la vàrem equilibrar i fins i tot (pensàvem) l'havíem aconseguit enfocar.

Cal dir també que el tema de la llum i els filtres... no el teníem massa clar. No vam saber pitjar els botons necessaris per assegurar-nos del correcte funcionament de la càmera en aquest aspecte. Tot i així, no s'ha cremat cap imatge! Altres problemes... No ens vam enrecordar de canviar el mode del micròfon per fer l'entrevista a en Joan Ridao. És a dir, estava conectat al canal 1, però el so entrava per LINE. En Robert ens ha fet saber que hi ha uns cursets per aprendre'n...

Tot i així, vam acabar contents pel resultat de l'entrevista que si queda coixa, és pels problemes que la cap de premsa ens va posar per aconseguir unes altres declaracions d'algun altre representant polític ("això no toca" -deia. "Això no toca!) Més que res, per la varietat de discursos i la consegüent possibilitat d'escollir el més adient o fins i tot, d'incoure'ls tots dos.

Pel que fa a l'stand up, que em tocava, doncs... hauríem de fer bo allò de a la cinquena també va la vençuda. O és que el 3 té algun tipus de privilegi? Pot ser aquest 'stand up' no hauria d'haver estat tant introductori. És a dir, per això ja està el dóna pas i el vídeo amb la seva corresponent veu en 'off'. Però bé, poc a poc suposo espero que millorarem!