"Por la gracia de Dios"

La sinceritat ha estat posada per bandera. Així, serpentejant sobre el vent, la oneja la Falange agraint el pont d’unió que ha bastit Fernando Sebastián, arquebisbe de Pamplona i bisbe de Tudela, entre una religió i una política amb rostre d’antuvi. L’esmentat clergue ha manifestat que “avui a Espanya hi ha alguns partits polítics que volen ser fidels a la doctrina de l’Esglèsia en la seva totalitat, com per exemple (...) Falange Espanyola de las JONS”, i que a més, exemples d’aquest tipus “són dignes de consideració i recolzament”.

Recorda l’estimat lector que Franco es va proclamar ‘caudillo’ “por la gracia de Dios”? Abans del Concili Vaticà II, en el qual es va pretenia modernitzar l’Esglèsia, ella va ser un dels pilars ideològics de l’estat espanyol al promoure la unitat de confessió, la unitat nacional, el respecte a la família tradicional i als dogmes cristians.

Tal i com explica José Casanova, quan Azaña va comparèixer a les corts per defensar que Espanya deixava de ser catòlica, es van encendre els ànims de la cúpula episcopal perquè no volia perdre el seu status ni privilegis. No va dubtar llavors en posicionar-se en favor de l’alçament militar de l’extrema dreta santificant de passada “la sagnant guerra civil com una creuada religiosa d’alliberació”. El catolicisme es consolidava com la religió oficial, com l’ens legitimador d’un règim que aprofitava la seva capacitat per moure les masses. En fi, un binomi que en alguns sectors, sembla que no vol perdre bufera.