Especial eleccions

S'ha acabat, i com va dir l'Antoni Esteve: totes les peces que fem per televisió ja les farem sense xarxa a sota. Així que si no ens en sortim amb el tema dels informatius seriosos, sempre podem tornar al 'circ' (cometes, que no s'ofengui ningú)del barra lliure.
En general, penso que l'informatiu va estar força bé. En primer lloc, per la feina que vam fer tots. És veritat que les peces potser han baixat el nivell (poc trípode i manca de contingut) i que amb el tema de les eleccions teníem una bona oportunitat per demostrar que les conyetes del Robert han donat el seu fruit. Però està clar que en aquesta carrera de fons hem arribat tots bastant cansats.
En segon lloc: Editor. Molt bé Calàbriat. Concist, segurt i eficientt!
En tercer lloc: Els presentadors. Molt guapos, molt bona planta, i el més important: molta molta feina preparant tot el guió i estudiant-lo. En algun moment es van notar els nervis, però molt bé.
La realització: L'Anna 'Mejide' Rueda és una bona realitzadora. Té caràcter, mana i dóna seguretat. Així que li donem l'aprovat (segons com es posi, li donarem l'excelent...).
Després del tres...!? Els VTR: Molt bé els representants del monedero team que s'encarregaven de posar els vídeos. A temps!
El so: algun petit desajust de volums i de temps. Però petit! Bé pels representants Erasmus.
Connexions: Crec que ningú o pràcticament ningú vam ser capaços de clavar el minut i mig. Hauria estat bé perquè en un futur l'haurem de clavar. Però vaja, si no va sortir a la primera, a la segona o tercera sí.´
Per cert: en Rajoy considera que és la persona idònea per encapçalar la candidatura d'aquí a quatre anys. Llàstima que 'su niña' ja haurà crescut...

Magazine, i més

De la gravació del magazine podem destacar vàries coses:
. La Núria presentant el Jonathan, no te meta' pa lo joooondoooo!!
. El Raul fent de mort a la barra del bar. Encara dura la ressaca Erasmus?
. Els músics.
. (a part) L'alberto
. (a duo) Marta i Mar
. El Mauri i el Corbella participant a un debat més tou que el dels candidats
. L'atrezzo fet a base d'ampolles de licor buides... Raul, 'atre' cop?
. El Marcos realitzant, grande grande, la veritat!
. El perfeccionisme d'en Pueyo i la naturalitat de la Vega
. El burro pel final: jo mateix saltant-me passes de l'escaleta fent de VTR.

Per cert, a mi i a la Montse ens ha tocat PSC. Ja tenen un canal de tv que es pot veure per internet. Pengen cosetes com aquesta que podeu veure!

Festa de pijames

Gràcies Sònia i Mar per haver pensat en mi per fer de Belencita. Ha estat un plaer necessitar la vostra ajuda per posar-me el micro als 'gayumbos' i fer-me un augment de pit sense cirurgia.
Realment va er força entretingut el segon dia de rodatge del Magazine. Molta feina, un no parar. Però també vam riure i vam gaudir força fent televisió d'una altra manera. Un però: el temps.
Vam trigar molt per enregistrar la sèrie i això va restar temps als altres grups, que no van tenir oportunitat de repetir. Però és clar, tampoc podem tenir en Josep Lluís al plató fins que surti la Lluna plena. El 'tapper' és exclusiu dels estudiants. Ara bé, ell podria portar-se el pijama... no?

Rougie vs. Bruja Lola

Magazine en marxa! En el primer dia de gravació hi va haver pollastres, consellers àurics, tarotistes, pollastres i fins i tot una dona invisible (a hores d'ara no sé si té algun problema respiratori).
Segurament els decorats no són mereixedors d'un Goya, un Óscar o ni tant sols un Razzie. Però, com a mínim, podem dir que vam currar una bona estona per muntar el plató. Tots vam currar per organitzar l'espai, els horaris, el personal, material etc.
Amb tota aquesta serietat, haig de dir que mai hagués imaginat que un pollastre tindria les respostes del concurs en el qual participa apuntades en un paper. I només per això, per la improvisació d'en Marcos i el bon humor de la Xènia, ja vaig riure molt! D'això es tracta a vegades, no?
També vaig riure moltíssim amb la gran Rougie. Sense cap mena de dubte, la 'bruja' Lola és una aprenent al teu costat. I com a mínim, ja hem aconseguit igualar el seu atrezzo. O és q "las vela' negras" són millors que el llibre tunejat d'autoajuda!?

úo, o, te, cuaco, ico, ei, iee, ojko, ueve y ie

Aquesta és més o menys la transcripció fonètica de l'1 al 10. Clar, tenint en compte que es pronuncien amb quatre dits ficats a la boca...
Tot va ser iniciativa de l'Emma Rodero. La veritat és que va ser molt interessant escoltar els seus consells. Es nota que en sap, i molt. Per la part que em toca, intentaré fer cas a l'experta i obrir més la boca, fer callar les 's' i donar l'entonació correcta a totes les frases.
Per cert, aquest matí he fet una visita a l'adnstream, el mobuzz i promqueen. És del tot cert que no ens podem tancar, que no podem ser curts de mires. Sens dubte, propostes i formats com aquests encara estan per explotar. I per què no, hi podríem invertir...
P.D: No vull entrar més a promqueen perquè m'enganxo a massa sèries.

Els presentadors salten la granota

En línees generals està clar que hem millorat. Com ja vam comentar el darrer dia, les peces són cada cop més complertes, més riques i estan fetes amb més intenció. Ara bé, hem aconseguit que es parli de sala de (des)control i hem contribuït a l'augment de colors de la nostra particular paleta: negre, verd, gris a ratlles...
És cert que hi havia massa soroll i que fins i tot als encarregats de so ens costava en ocasions sentir el que deien els 'protes' dels vídeos. Però també que l'equip va saber reaccionar en moments de crisi. Per exemple: en Lluc Salellas és el SEPC (ell sol), es va batre el récord de Lewis Hamilton en traduir 'ahorcado' al català i fins i tot, la nostra editora va desaparéixer de la pantalla en una imponent cursa dels 25 metres -que duen separar el plató de la sala de des(control).
En fi, en aquesta carrera de fons que és el taller de tele, poc a poc van sortint les coses. No crec que als presentadors els agradi el món taurí. És més, sóc conscient que el rebutjen. Però les 'manoletinas, verónicas, pases de pecho' i salts de la 'rana' del Cordobés, els dominen.

Hipotecats

No sé si heu vist 'Esta casa es una ruina', d'en Tom Hanks. Abans de conervtir-se en Forrest Gump, de ben jovenet, ja aputava maneres... Bé, en aquesta pel·lícula el protagonista i la seva dona es compren una casa que s'ha de renovar de dalt a baix, que cau a trossos... Més o menys com el dia de gravació que vam tenir la Núria i jo. Vam quedar absolutament hipotecats!
Després de negociar molt, aconseguíem que l'FNAC es plantegés almenys rebre'ns. Com a mínim, ens deixaven entrar per mirar de convèncer els superdotats agents de seguretat que custodien el famós triangle... Total, que quan teníem tot lligat, la tecnologia fa fallar. El trípode no s'aguantava. Una de les potes feia ballaruca, estava tova, tonta, digue-li com vulguis. I per si no n'hi havia prou, la maleïda cinta es va enganxar.
Un desastre, vaja. Així que després de dues hores llargues voltant, vam tornar al plató amb les manes buides. Inconvenients de l'ofici, diuen.